L'editorial catalana Seix Barral celebra els cent anys de vida

L'empresa, que ara forma part del grup Planeta, compta amb un catàleg que inclou grans obres universals i 23 premis Nobel.

19.07.2011
L'editorial catalana Seix Barral, que s inicià com un negoci d'arts gràfiques i ha esdevingut un referent internacional del llibre en llengua espanyola, celebra aquest any el centenari de la seva fundació, i ho fa amb un ampli i consolidat catàleg que integra grans obres universals, a més d'una nova cantera d'autors i noves veus literàries i la publicació d'un llibre sobre la història de l'editorial.

Si bé les obres de teatre per a nens, les joguines i el material didàctic per a l'educació primària i infantil foren els seus inicis, el que realment la catapultà a l'èxit l'editorial va ser la publicació de grans autors europeus, com Italo Svevo o Robert Musil, així com fer-ho en un entorn hostil com fou la dictadura franquista. Ara, cent anys després d'obrir les seves portes, pot presumir d'autors com el català Juan Marsé (Últimas tardes con Teresa) o de Luis Martín-Santos (Tiempo de Silencio), i d'obres amb un rotund èxit internacional, com El Perfume, de l'escriptor alemany Patrick Süskind, ambientada al segle XVIII i traduïda a més de 45 llengües o Donde el corazón te lleve, de la italiana Susana Tamaro. Cal sumar-hi, a més, els 23 premis Nobel que ha editat fins aleshores, entre els quals es troba el del peruà Mario Vargas Llosa i el del japonès Kenzaburo Oé.

L'editorial es fundà el 1911 amb l'associació de Victoriano Seix Miralta amb els germans Luis i Carlos Barral com una empresa d'arts gràfiques, situada al carrer Provença de la capital catalana. En Carlos Barral fill, que era el director literari al 1950, fou el que aixecà l'editorial i la posicionà com una de les més importants en llegua espanyola, després de la mort accidental del seu company Seix. Després de successives substitucions de Barral, el 1982 l'editoral passà a formar part del Grup Planeta, propietari d'altres editorials com Editorial Planeta o Editorial Espasa-Calpe, a més de la seva destacada participació en mitjans de comunicació estatals i catalans.